Molta gent usa «anonimitzar» per a qualsevol tècnica que amaga dades personals. Però el RGPD distingix dues coses diferents, amb conseqüències jurídiques diferents: l’anonimització i la pseudonimització. Confondre-les pot fer que una entitat crega que ja no tracta dades personals quan sí que en tracta.
Què és la pseudonimització
L’article 4.5 del RGPD la definix com el tractament de dades personals de manera que ja no es puguen atribuir a una persona sense fer servir informació addicional. Eixa informació addicional s’ha de guardar per separat i amb mesures tècniques i organitzatives.
Exemple: substituir «Laura Gómez» per «PERSONA_1» i guardar en un altre lloc la taula que diu qui és PERSONA_1.
El punt clau: les dades pseudonimitzades continuen sent dades personals (considerant 26 del RGPD). El procés és reversible.
Què és l’anonimització
Una dada és anònima quan no es pot relacionar amb una persona identificada o identificable, tenint en compte tots els mitjans que algú podria utilitzar raonablement per a identificar-la. Les dades anònimes queden fora del RGPD (considerant 26).
Exemple: eliminar de manera irreversible el nom, el DNI i qualsevol detall que permeta saber de qui es tracta, sense guardar cap taula de correspondència.
Les diferències, d’un colp d’ull
| Pseudonimització | Anonimització | |
|---|---|---|
| Reversible? | Sí, amb la informació addicional | No |
| S’aplica el RGPD? | Sí | No |
| Exemple | Codi en lloc del nom | Eliminació definitiva de les dades |
| Ús típic | Treballar amb dades que després s’han de recuperar | Publicar o compartir sense límit |
Errors habituals
- Llevar el nom i pensar que ja és anònim. La combinació d’altres dades (edat, carrer, professió) pot identificar la persona.
- Aplicar un «hash» a un DNI. Si algú té la llista de DNI, pot calcular el mateix hash i saber de qui és. Això és pseudonimització, no anonimització.
- Tapar el text en un PDF. El text continua dins del fitxer. Ni tan sols és pseudonimització.
- No revisar el context. «La regidora de l’àrea que va dimitir al juny» identifica algú sense dir cap nom.
L’AEPD té guies específiques sobre els riscos de reidentificació, com la nota tècnica sobre la k-anonimitat.
Quan usar cada una en una administració
| Situació | Tècnica adequada |
|---|---|
| Publicar resolucions, actes o contractes al portal de transparència | Anonimització |
| Usar un assistent d’IA extern i recuperar després les dades | Pseudonimització |
| Publicar dades obertes o estadístiques | Anonimització i agregació |
| Analitzar dades internament per a avaluar un servei | Pseudonimització |
La Llei 19/2013 de transparència ho té en compte: segons l’article 15.4, els límits de protecció de dades no s’apliquen si la informació es dona «prèvia dissociació» de les dades personals.
Com ho resol Zero
Zero cobrix els dos casos en una sola plataforma:
- Anonimització de documents per a publicar: elimina el text de manera irreversible, neteja les metadades i certifica cada document.
- Protecció davant de les IA externes: pseudonimitza per tokenització abans d’enviar el text a un model d’IA i reverteix els marcadors quan arriba la resposta.
Preguntes freqüents
Un document pseudonimitzat es pot publicar al portal de transparència?
No és recomanable. Si algú obté la informació addicional, pot reidentificar les persones. Per a publicar, cal anonimitzar.
Una dada anonimitzada pot deixar de ser-ho?
Sí, si apareixen noves fonts que permeten creuar-la. Per això convé revisar el risc de reidentificació periòdicament.
Qui ha de decidir la tècnica?
El responsable del tractament, amb l’assessorament del delegat de protecció de dades.
Crida a l’acció: Necessiteu anonimitzar documents o usar la IA sense exposar dades? Sol·liciteu una demo de Zero.
Fonts
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), art. 4.5 i considerant 26
- Llei 19/2013, art. 15.4
- AEPD, Orientacions i garanties en els procediments d’anonimització de dades personals (2016)
- AEPD, Nota tècnica sobre la k-anonimitat (aepd.es/guias/nota-tecnica-kanonimidad.pdf)